Eduardo Galeano afirmava que «mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo», tant per a bé, com per a mal, clar està. Serveix com a exemple el problema del fem. Si molta gent dipositem pots, botelles i envasos en distints llocs, a la fi, s'acumulen grans quantitats: d'això les grans illes de plàstics que s’acumula als nostres mars i oceans.
I d’on naixen aquestes illes de fem? Es calcula que anualment s’aboquen als oceans, aproximadament, 9’5 tones de fem, a part de tota la contaminació que es vessa als mars i que acaba perjudicant seriosament al medi ambient. Parlant del fem, tendim a pensar que nosaltres, societats avançades, tenim els nostres sistemes de gestió i eliminació de residus i que no som els culpables de les illes de plàstic que hi ha als oceans; seran els altres. Però no som tan pulcres com pensem.
Aquests dies de pluges, el que més m’agrada és anar a vore com baixen les séquies, els rius i els barrancs. No sols d’aigua van carregats, també arroseguen un munt de plàstics, llaunes, portes de finestra, joguets (a l'Alfadalí vaig contar fins a tres tricicles de joguet), matalassos (tres en total)… I on va a parar tot açò? Correcte, al mar.
La llauna de refresc i la caixa de la pizza que ens vam menjar al parc i que no vam arreplegar, possiblement, amb les pluges, hi haja anat surant fins caure al Vall de les Fonts. La botella de cervesa de l’esmorzar de baix del taronger està surant per la Gallinera. Allò dels tricicles i els matalassos… ja em sembla quasi inexplicable.
Aplegant a la fi de la campanya de les eleccions nacionals poc s’està parlant del medi ambient. És cert que hi ha molts assumptes a tractar i de gran importància per al futur immediat del nostre país, però el problema del canvi climàtic possiblement siga la gran qüestió moral contemporània: conforme tractem el nostre planeta ara, se’l trobaran els nostres fills i néts al futur. I no estem actuant bé.
Evidentment, aquest problema ens aclapara individualment a cadascú de nosaltres i devem d’exigir que la Unió Europea i els Estats en particular prenguen les mesures i facen força perquè tot el món prenga seriosament un problema que està a punt d’entrar en fase de no retorn, és a dir, irreversible. Però mentre tots aquests processos s’inicien, com deia Galeno, devem fer accions xicotetes per canviar el món i tindre consciència que omplir de fem els nostres rius, valls i barrancs és contribuir a fer més grans eixos ja continents de plàstics que creixen als mars.
És una responsabilitat moral que tenim com éssers humans el fet de tindre cura del medi ambient, doncs no omplim els nostres rius d’irresponsabilitat.